Esto es debido a que esta comunidad de bloggers es más específica de la tecnología .Net. Es pues un lugar más adecuado para postear sobre el tema.

Espero que nos sigamos viendo por allí!

No obstante, es necesario seguir unas pautas de desarrollo, para que estas ventajas no se acaben convirtiendo en problemas.

Para estar seguros de que nuestra implementación es correcta, podemos utilizar un http sniffer para comparar la cantidad de datos transmitidos, y el número de requests realizados.

Errores comunes que hay que evitar

• Crear updatepanels que abarquen toda la página
  • Hay que añadir updatepanels que engloben, a ser posible, sólo un control, y sólo cuando sea necesario (el control genera un postback que queremos gestionar asíncronamente, u otro control que ha generado un postback refresca este). Un claro ejemplo serían los dropdownlist dependientes unos de otros: País -> Región -> Ciudad -> …
  • En el caso de que sea necesario añadir un updatepanel que contenga más updatepanels anidados, se establecerá siempre la propiedad ChildrenAsTriggers = false. Esto hará que los updatepanels anidados no envíen la información al servidor cuando el “padre” lo haga.
• Crear updatepanels con la propiedad UpdateMode = “Always” (o no establecer la propiedad, que viene a ser lo mismo)
  • Hay que establecer SIEMPRE la propiedad UpdateMode = “Conditional”. Eso hará que la información del updatepanel se envíe al servidor asíncronamente sólo para los eventos que especifiquemos. Sinó lo hará para todos.
• No especificar los triggers de eventos asíncronos explícitamente en el HTML
  • Especificar los triggers en el HTML asegura una velocidad de respuesta más rápida. En ocasiones, no obstante, puede ser necesario refrescar el contenido del UpdatePanel desde el servidor, lo haremos con el método Update() del control. Por ejemplo: miupdatepanel.Update();
• Usar AJAX para cualquier cosa
  • En ocasiones es más efectivo utilizar JavaScript. Por ejemplo, al seleccionar un checkbox se debe habilitar/deshabilitar cierto control. Esto puede hacerse fácilmente de forma directa con javascript. Recomiendo usar el UpdatePanel sólo cuando es necesario ir al servidor a realizar alguna lógica (p. ej. obtención de datos).

Para hacer comparaciones de rendimiento, siguiendo o no algunos de estos consejos, puede utilizarse un HTTP Sniffer, como la versión gratuita de HTTPWATCH:

http://www.httpwatch.com/download/

Enlaces relacionados con la optimización de MS AJAX Framework

MSDN:

http://msdn.microsoft.com/en-us/library/bb398822.aspx

Vídeos:

http://www.asp.net/learn/ajax-videos/

JSON:

http://encosia.com/2007/07/11/why-aspnet-ajax-updatepanels-are-dangerous/

UpdatePanel:

http://encosia.com/2008/04/23/why-you-should-not-place-your-whole-site-in-an-updatepanel/

Mejora del rendimiento mediante configuración global:
http://lancezhang.wordpress.com/2008/11/15/aspnet-ajax-performance/

Los shaders pues, permiten pues, sacar el máximo partido a la targeta gráfica, y su utilización en aplicaciones 3D es básico para no perjudicar al rendimiento del sistema.

Desde XNA, “gozamos” de HLSL (High Level Shading Language) para desarrollar shaders. Un infierno basado en un pseudolenguaje parecido (pero no igual) a C, y… sin intellisense!!

Para llevar mejor la carga,  os paso este blog con una colección de tutoriales buenísimos sobre shaders:

http://digierr.spaces.live.com/

L’interessant és veure com es declaren els arrays que contindràn aquests vèrtex:

VertexPositionTexture[] vertsA;
VertexPositionTexture[] vertsB;
VertexPositionTexture[] vertsC;
VertexPositionTexture[] vertsD;
VertexPositionTexture[] vertsE;

On cada array contindrà les especificacions dels vèrtex d’una cara de la caixa. La “caixa” no té “tapa”, així que si volguéssim tenir un cub, només caldria afegir un sisè array de vèrtex i iniciar-lo adequadament.

Al mètode LoadContent() de la classe Game iniciarem els vèrtex i les seves textures:

texture1 = Content.Load<Texture2D>(@”Textures\battle”);
texture2 = Content.Load<Texture2D>(@”Textures\toy”);
texture3 = Content.Load<Texture2D>(@”Textures\toy2″);
texture4 = Content.Load<Texture2D>(@”Textures\batman”);
texture5 = Content.Load<Texture2D>(@”Textures\druida”);

Després inicialitzarem els vèrtex (només poso una cara per brevetat). A l’hora de declarar els vectors, cal tenir una mica d’”imaginació espaial”, perquè la figura després quedi ben dibuixada:

vertsA = new VertexPositionTexture[4];
vertsA[0] = new VertexPositionTexture(
new Vector3(-1, 1, 0), new Vector2(0, 0));
vertsA[1] = new VertexPositionTexture(
new Vector3(1, 1, 0), new Vector2(1, 0));
vertsA[2] = new VertexPositionTexture(
new Vector3(-1, -1, 0), new Vector2(0, 1));
vertsA[3] = new VertexPositionTexture(
new Vector3(1, -1, 0), new Vector2(1, 1));

El mètode Update() rotarà les nostres primitives segons el teclat (com es pot veure al vídeo). El mètode Draw finalment dibuixarà la nostra “caixa” en la posició indicada pel mètode Update, i utilitzant un BasicEffect (això, i la utilització d’un GameComponent de tipus càmera té menys importància per aquest article)

El codi d’exemple el podeu trobar aquí:  http://recursos.dotnetclubs.com/ftp/dnc-uoc/pub/XNA/Caixa3D.rar

Com gairebé tots els éssers humans saben, el Project Natal és la gran sorpresa de Microsoft en aquesta fira. Un accessori per a la seva consola XBOX 360, que permet identificar i reconèixer la cara, la veu i els moviments del jugador! Això es tradueix en que podrem jugar a la XBOX 360 d’una manera mai vista… La WII em sembla ara una consola tan prehistòrica com la meva jubilada Nintentdo Nes de 8 bits… el millor serà que vegueu els vídeos per vosaltres mateixos.

L’algorisme es basa en llegir tots els colors del bitmap i establir una alçada a un vector tridimensional. Posteriorment s’afegiran els triangles que conformen el terreny i afegirem el material (o textura) al terreny generat.

El codi que us facilito està ampliament basat en l’exemple de XNA Creators club “Generated Geometry“. Hi he afegit algunes cosetes més, com un component de càmera mòbil que permet “volar” pel terreny generat.

Així passarem de tenir un mapa d’alçades com aquest, a un terreny generat com el que hem vist a la foto de dalt.

La gràcia afegida de tot plegat, és que la generació del terreny es fa amb una classe que extèn el Content Pipeline. D’aquesta manera, podem tractar el nostre terreny com una textura més a carregar, i la podem generar amb un senzill “LoadContent”, com trobareu al codi (on terreny és una variable de tipus “Model”):

// Carreguem el mapa d’alçades “terrain”
terreny = Content.Load<Model>(“terreny”);

Per moure la càmera podeu fer-ho amb el ratolí, amb la qual cosa la fareu rotar sobre els seus propis eixos, o amb les lletres W, S, A i D del teclat, amb la qual cosa la moureu cap endavant, endarrera, esquerra i dreta respectivament.

És important recalcar, que per utilitzar la extensió del content pipeline en altres projectes, hem de seguir aquests passos:

1- Afegir el projecte a la solució:

2-Referenciar el projecte des del content pipeline:

3-Dir al compilador que ha de fer servir la nostra extensió del content pipeline quan intentem carregar el contingut:

Podeu descarregar el codi complet mitjançant aquest enllaç. Obviament cal tenir instal·lat XNA Game Studio i Visual Studio per a poder-lo compilar. Si no saps ni que és XNA, aquí pots trobar una introducció.

Sembla quelcom elemental però no ho és tant…

El algorisme no el descriuré… perquè ja existen webs que ho fan molt millor del què ho podria fer jo mateix
Algunes webs on s’explica el algorisme són:

http://www.policyalmanac.org/games/aStarTutorial.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/A*_search_algorithm

Basant-se en l’algorisme, el company Roy Triesscheijn’s, que és més llest que jo , ha implementat una versió en C# de l’algorisme. Jo l’únic que he fet és agafar la seva classe A-star-pathfinding.cs i afegir-la a un projecte XNA i fer que es dibuixi el que veieu a la foto.

Important: clicant amb el ratolí canvieu el destí (la estrella verda), refrescant la “ruta” a seguir.

Podeu descarregar el codi aquí

Per qui encara no ho sàpigui, la EntLib és una colecció de llibreries reutilitzables dissenyades per a facilitar tasques comuns en la majoria de projectes de desenvolupament: loguejar, sistemes d’encriptació, gestió d’excepcions, accés a dades, validació d’objectes i formularis… Tot plegat d’una manera totalment modular i amb el segell de qualitat de Microsoft.

Per accedir a la enquesta podeu fer-ho des d’aquest enllaç.

Unity és un projecte relativament recent de Microsoft que permet realitzar injecció de codi en els nostres projectes, i redueix l’acoblament entre classes.  L’ús d’injectors de codi redueix la dificultat de modificar la nostra aplicació i adaptar-la a nous requisits més de promoure l’ús de tècniques de programació orientada a objectes com el polimorfisme.  Unity és una part del conjunt de blocs “Enterprise Library” de Microsoft; l’ús d’aquests blocs permet estandarditzar determinades parts de l’aplicació la qual cosa redueix l’esforç necessari per comprendre el codi que les utilitzi.

Per inscriure-us i accedir al event, podeu fer-ho des d’aquest enllaç:

http://uoc.dotnetclubs.com/eventos/

Per qui encara no ho sàpiga, MIX és l’event anual organitzat per Microsoft als EUA on es presenten les novetats de l’any, i es fan nombroses i multitudinàries xerrades tècniques, ja siguin de codificació, disseny, etc, i també a nivell d’empresa, metodologia, gestió, etc.

Us recomano que hi feu un cop d’ull, perquè hi ha xerrades interessantíssimes d’un molt alt nivell.